24. Uelhs deth Joèu – Artiga de Lin

30-V-2.009. Bolen aná a bisitá els “Uelhs deth Joèu” que son las fonts del riu Joèu, a pllena Ball d´Arán, ta podre i bere com, dispués de 4 kms., ixen de nou las aiguas “aragonesas” del gllasiá de l´Aneto, que i arriban soterradas desde´l Forau d´Aiguallut (bere capitol 15).

Dibujo explicativo de camino del agua del glaciar del Aneto. Debuix esplicatiu del camí de l´aigua del glasiá de l´Aneto.

De camí ent´Arán pasen pe´l lloc de Castarné (CASTELLUM u CASTRUM NIGRUM “castell negre”) a 15 kms. de Las Pauls. Ben chetá una ullada al lloc perque a´l capitol de Llire, Manuel Ballarín -entrebistat per Ch. Casaus y M. Martín- conta la “Leyenda de la Birgen de Guayén”, que lo suyo protagonista é Fransisco Ascón -baró de Castarné- y se i mente també lo suyo castell.

Mapa de la alta Ribagorza aragonesa. Mapa de l´Alta Ribagorsa aragonesa.

Castarné é situat a l´entradó de la Ball de Castanesa, 1.044 mts. d´altaria, a 140 kms. de Osca y ten 12 abitadors. Els rastañs de lo castell que i begüen son del seglle XVII. A´ls de Castarné lis digüen “Golluts” y iste dit: “de Castarner, ni dona ni somer”.

Els noms de les cases de Castarné son:

Antoni, Batista, El Castell, La Cllésia, Juquim, Domingo, Emberanui, Ensalada, Farreró, Llaünes, Mariasso, Mestresso, La Morena, Pallé,  Rocallés.

Castarnés. Castarné. Castarner.

De Castarné entà Vielha -eth capdulh dera Val d´Aran- pera N-230 y a travers deth tunel de Vielha, que i a  39 kms. Era Val d´Aran qu´ei un parçan de Lheida plaçat tà era man mès occidentala des sòns Pirenèus. Aciu que i a tres lengues oficiaus, er aranés -occitana, varianta deth gascon- eth catalan e eth castelhan.

Nosati sajaram d´escríuer-lo autant que posquem, talament beth sinhau barrejat damb comengés, aragonés e catalan, es parlatges termiaires, vesins e hrairs.

Pueblo de Es Bordes en el Valle de Arán. Poble d´Es Bordes ara Val d´Aran.

De Vielha entà Es Bordes -poble a 857 mts. de nautada e eth mès apròp des Uelhs deth Joèu- ia 10 kms. Contunhen per ua carretereta qu´amie laguens ua estreta e tapida val damb beres bordes escampilhades per er´arribera de Joèu, fenint as 7 kms. a un parcatge on i ei indicat eth camin entàs Uelhs deth Joèu.

Mapa de la ubicación de los Uelhs deth Joèu y de la Artiga de Lin. Carta dera situacion geografica des Uelhs deth Joèu e era Artiga de Lin.

CURSA TÀS UELHS DETH JOÈU E ERA ARTIGA DE LIN

BASE: parcatge (1.380 mts.)

DESTINACION: Uelhs deth Joèu (1.390 mts.) y Artiga de Lin (1.470 mts.)

DESNIVEU: 90 mts. (cursa entornejanta)

DURADA: 1 hora (anada e tornada)

DIFICULTAT: ponina

Que cau deishar era veitura ath parcatge e en pauques minutes òm arribe tà uns sauts d´aigua a on nèish er arriu Joèu. Que cau travessar-lo per un pontarronet metálic. Ôm contunhe per un senderet e as 5 minutes òm arténhe era gessuda d´aigua provinguenta deth glacèr der Aneto (Malheda dera Maladeta) a travers deth sistèma cárstic. Contunhen per ua estreta pista denqui´arribar 20 minutes dempús entàth Plan dera Artiga, qu´ei era planhera centrala de ra Artiga de Lin. Ôm pòt en tornar pera fin dera pista engudronada que amie un aute cop entàs Uelhs deth Joèu.

M. Pérez y M. Martín en los Uelhs deth Joèu. M. Pérez e M. Martín as Uelhs deth Joèu.

Arriben as pauques minutes tàs espectaculars Uelhs deth Joèu -es magers honts dera Garona. Qu´ei susprenent i veir era queiguda d´aguest pialèr d´aigua “aragonesa”!!.

Los Uelhs deth Joèu. Es Uelhs deth Joèu.

Atravessen aguestes sauts e un barratget per un pònt metálic. Van pujant per un cuert pinent qu´entorneje es chorreres enquiath començament des sauts,

Las primeras aguas aragonesas en los Uelhs deth Joèu. Es prumeres aigües “aragoneses” as Uelhs deth Joèu.

on que era aigua, incredeblament, shiscle dera terra -i renèish- provienta dera vesia val aragonesa de Benasc.

De contunha travessen un hagedau damb grans auets entremiei, hòrt beròi tot.

M. Martín y M. Pérez en el nacimiento de los Uelhs deth Joèu. M. Martín e M. Pérez ara neishença des uelhs deth Joèu.

Contunhen per ua estreta dralha, trobant-se-i un portau o arc de pèires plan estonant, en tot hèr-i de nèira tàra val dera Artiga de Lin.

M. Martín en la Artiga de Lin. A su izquierda, en lo alto, el Còth des Aranesi. M. Martín ara Artiga de Lin. Entà sa esquerra, ennaut, eth Còth des Aranesi.

Eth paisatge dera Artiga de Lin qu´ei plan trucant, un cercle glacier damb impausanti parets e montanhas coma eth Malh dera Artiga (2.718 mts.) e eth Malh des Pois, o Forcanada (2.881 mts.); damb passi tàra Val de Benasc per beths pòrts hèra cauishigats en temps vielh: eth Còth dera Montjòia e, sustot, eth Pòrt dera Picada.

Mall de la Artiga, la Penya Nere y entre medio el Còth de Toro. Malh dera Artiga, era Penha Nera e, entremiei, eth Còth deth Hòro.

Vaciu un arrepervèri aranés: “Ploja dera Artiga de Lin non se cale pas en jardin”.

En la Artiga de Lin, La Forcanada y a la derecha el Còth des Aranesi. Ara Artiga de Lin, Era Forcanada e, entàra dreta, eth Còth des Aranesi.

Plan apròp deth pònt que travesse eth Canau des Pois, eth camin qu´ei planheròt e doç.

Dempús de travessar eth pònt viren entàra dreta per ua dralha plan ishamplida, en tot que van decidint, ath delà d´espleitar deth paisatge, que i ei un moment des bons entà minjar.

La Montanha d'Aubert, el Port dera Picada y el Coth dera Montjoia. Era Montanha d´Aubert, eth Pòrt dera Picada e eth Còth dera Montjoia.

Migalánchel Martín dejà ère estat ara Val d´Aran en ostiu de 1.988, damb eth sòn hrair Oscar, vesitant-i entre autes lòcs es Uelhs deth Joèu e  era Artiga de Lin.

Migalánchel Martín con su hermano Oscar en 1988 en el puerto de la Picada (2.470 mts.), al fondo La Maladeta y el Aneto. Migalánchel Martín dan lo suyo chirmano Oscar el 1.988 a´l puerto de la Picada.(2.470 mts.), enta lo fundo la Maladeta y l´Aneto.

Desempuish era Artiga de Lin que i aueren era escadença de pòsquer pujar tar un d´aguesti pòrts termiaires damb era Val de Benasc

M.Martín en el verano de 1988 en el Puerto de la Picada (2.470 mts.), al fondo La Maladeta y el Aneto. M. Martín a l´estiu de 1.988 a´l puerto de la Picada (2.470 mts.), enta lo fundo la Maladeta y l´Aneto.

-eth Pòrt dera Picada (2.470 mts.)- e arténher de veir eth glacèr dera Maladeta e er Aneto.

M. Martín en el verano de 1988, a la derecha el puerto de Benasque y el pico de Salvaguardia. M. Martín a l´estiu de 1.988, enta la dreta lo puerto de Benás y la tuca Salbaguardia.

Pendent aquera profitosa escorreguda, en hè mès de 20 annadas, es hrairs Migalánchel e Oscar que tanben i vederen eth tuc Salbaguardia, eth Portillón de Benás, eth Posets, eth Perdiguero e uns eons que poguessen benlèu èster es de Billamuerta.

M. Martín en el verano de 1988, al fondo el Posets y a la derecha el Perdiguero. M. Martín a l´estiu de 1.988, enta´l fundo lo Posets y enta la dreta lo Perdiguero.

Dempús dera minjada, que contunhen anant per un ample camin, tot en pasar per era cabana dera Artiga de Lin (1.470 mts.), i veden eth Malh dera Artiga e eth caminòu que puje entàth Còth deth Hòro.

El Mall de la Artiga, el Còth deth Hòro y la Penya Nere. Eth Malh dera Artiga, eth Còth deth Hòro e era Penha Nera.

Lèu se trapen damb era estremèra dera carretera, se´n baishen denquiath parcatge -qu´ei hòrt apròp- monten ena veitura e contunhen viatge denquiath caplòc dera Val d´Aran.

Mapa de la zona visitada. Carta deth parçan visitat.

Arturarán ua estona granda a Vielha, mes eth tempèri qu´ei pro emplogit e maishant, e no posquen pas hèr-i era esvagadissa qu´en auessen volgut. A despiet d´aquerò, que volen conèisher era Val d´Aran hòrt mielhor eth prochem còp que i venguen. Lo biache de tornada enta Las Pauls ba sé molt fotut perque i ba plloure molt, molt; lis ba calre aturá pe´l camí cualques begadas perque lis ie ba plloure a patacs, en garbaixada incllusa.

Anuncios